| |
Jo com a mestre i abans "alumne" que he estat i com tots vosaltres, penso que és força important tenir certes responsabilitats des de que un és nen -a i ens estem formar per ser part integrant d'una societat i sobretot d'un món laboral, en el qual ja no tindrem temps tant de jugar i fer altres activitats que feien de nen. Hem de tenir en compte que nosaltres som membres directes de la formació i educació de les noves generacions de nens. I que de nosaltres dependrà en gran mesura que aquests nens/nenes que van agafant al llarg de la seva vida diferents referents puguin desenvolupar-se adientment i sense que els hi costi cap trauma. Tot això ho dic, perquè conec molts casos davant de la meva experiència que han deixat d'estudiar perquè volien treballar i a l'arribar aquest món que es pensaven que era flors i violes, es donen compte que no és venir a la feina i posar la mà a finals de mes, i en la seva gran majoria es troben al poc temps al carrer.
Per tant i retornant al tema dels "deures", penso que tots hem passat per això, i crec que és la millor manera de què el nen-a vagi agafant una sèrie d'hàbits i de responsabilitats que després quan hagi passat per les diferents etapes maduratives es donaren compte que els mestres que els hi posaven els deures només volien aconseguir que estiguessin el més formats possibles i que tinguessin un gran ventall de possibilitats de cara a un futur immediat.
També, tinc que dir que hem de tenir en compte els temps que estem. Que l'ensenyament ha canviat i que també els nens. Estan acostumats moltes vegades a que els hi donguin tot fet. Moltes vegades no són capaços de comprendre una activitat per sí sols. També s'han de tenir en compte les característiques del nen, ja sabem que tots no aprenen al mateix ritme! Aquest potser és el punt de sortida en el qual es trobem molts de nosaltres. Sobretot quan estàs treballant en una escola, a la qual van arribant dia sí i dia no nens nouvinguts que no entenen la llengua o que en la seva gran majoria no han estat escolaritzats. Amb aquests nens s'ha de fer tot el possible per garantir-los uns mínims aprenentatges bàsics que els ajudin a poder continuar els seus futurs ensenyaments i aprenentatges laborals. Quan venen a Preescolar tens encara força temps per fer-ho, però quan t'arriben a Cicle Superior el temps es fa molt curt. També diem com ha dit un company a aquest forum que les classes que feien el mestres de forma magistral, en els temps que estem i amb els nens que tenim això és gairebé impossible. Ara intentem donar tots els recursos d'aprenentages possibles per facilitar la seva integració. I que aquesta sigui dels factor menys problemàtics sí tenim a més en compte les condions socio-culturals i econòmiques de molts dels nostres alumnes.
Moltes vegades ens trobem que a la classe dediques més temps a l'explicació de la manera més didàctica que saps que ho poden entendre els teus alumnes millor, deixant de banda els problemes lingüístics. Llavors no tens molt de temps perquè ells demostrin les seves actituds al presentar-los les activitats proposades. Que en molt casos han d'estar adaptades, ja que els ritmes d'aprenentatge com he dit anteriorment no són iguals. Per tant, i com a complement d'aquests crec, potser estigui equivocat, jo afavoreixo i sóc partidari que el nen-a de forma gradual tingui també les seves responsabilitats envers la seva feina, sobretot l'organització del seu temps d'estudi dintre i fora de l'escola. Complementant com ha dit un company d'aquest forum que és pare i té dos fills, i pensa que són moltes hores lliures les que té el nen-a després de sortir de l'escola.
És sabut que hi ha molts defensors de la teoria de NO ALS DEURES, però jo crec que tots més o menys hem passat per aquest camí i no ens ha estat inservible, ja que moltes vegades són les estones que dediques als deures, el moment idoni perquè repassis allò que has estat treballant a la classe d'una manera més personalitzada i serà la prova definitiva de comprovar si tens assolits mínimaments aquells aprenentages, o pel contrari buscar solucions adequades (tornar a demanar al mestre-a que ens ho expliqui, pares, etc).
També estic completament d'acord amb allò que es comenta al forum que els deures són un nexe d'unió moltes vegades entre l'escola i la família. El mestre-a pot valorar el seguiment que es fa per part d'aquesta.
Per últim, he de comentar que els deures no només els fan els nens-nenes. Nosaltres com a mestres també els fem. Confeccionen molts treballs i posteriorment els corregirem!.
_______________________________________________
forumglobal-cat mailing list
forumglobal-cat@forumglobal.org
http://www.forumglobal.org
|
