| |
Acostumo a tipificar com a "sindrome del tercer trimestre", al referir-me a l´angoixa que pateix qualsevol ensenyant conscient, quan fa balanç i sospesa el temari que queda per acabar una assignatura i les poques sessions abans de les avaluacions de fi de curs.
Si al llarg dels mesos, enriquim les nostres programacions amb tallers sobre l´euro o sobre l´energia solar. Si preparem prèviament una obra teatral en anglès que posteriorment anirem a veure. Si intercanviem correus electrònics amb d´altres escoles per perfeccionar l´expressió escrita i l´ortografia. Si apliquem el video i el cd-rom en l´estudi del medi natural. Si treiem cada cop més informació per Internet, ja sigui per seguir els jocs olímpics de Sidney o les eleccions al País Basc.Si aprofitem les ofertes culturals, des de guadir de les litografies de Miró a conèixer la vida en els monestirs medievals, em pregunto:- Podem arribar fins el tema nº 15 de cadascuna de les assignatures? Qué cal mes: complimentar el currículum o enriquir la qualitat del currículum?
.El llibre de text convencional, és cada cop més una càrrega, una llosa pesada i feixuga. Per molt que presentem el llibre de text davant del pares, dels alumnes i de nosaltres mateixos com a una eina de treball més entre d´altres, costa deixar-lo per la meitat al mes de juny.
Un recurs?. Fer un paquet amb les activitats més mecàniques i etiquetar-les com a "deures per casa". Encara que substituim la terminologia "deure" com a sinònim d´obligació per "treballcomplementan", "reforç", "aprofondiment" etc, la tipologia es pot matisar, però no resolt la qüestió.
Així doncs : els deures a casa un no...però un sí , o un sí ...però un no?
Un no, ja que l´horari escolar és prou llarg . Un no, ja que l´agenda està prou plena a partir de les 5 de la tarda. Un sí , ja que ens ajuda a acabar els temaris i les programacions. Un no, ja que limita la relació familiar, sovint precària. Un sí, ja que fomenta hàbits de responsabilitat, organització i d´estudi..Un no, ja que deu estar formalitzat en algun apartat de la Logse.
El "llibre de text", hauria de quedar com a "llibre de classe" en el qual el professor pogués picotejar juntament amb totes les altres eines al seu abast: els audio-visuals, les TIC, la biblioteca, les publicacions especialitzades, les sortides guiades, etc.
L´educador creatiu, podria identificar-se amb un tercer nivell de concreció que ha fet seu i que no ve imposat. Possiblement. part de la tensió que acumula i que transmet a l´alumnat ,es relaxaria i en el millor dels casos, es podrien suprimir els "deures".
Parlo d´una escola utòpica i mes feliç? Si l´ aconseguim, em deixareu però, posar als meus alumnes una pàgina de restes emportant-se, un quadernet de cal.ligrafia i un llistat de paraules amb la "s" sonora i la "s" sorda...?
_______________________________________________
forumglobal-cat mailing list
forumglobal-cat@forumglobal.org
http://www.forumglobal.org
|
