| |
En el Fòrum en català, la majoria de les participacions han estat de professors i alumnes de Blanquerna (Facultat de Pedagogia i Ciències de l’Educació), des d'on es van preparar la presentació i els documents d'aquest Fòrum, així com des d'altres centres, i també de mestres d'escoles bressol de Catalunya. Agraïm a tots les seves intervencions, que han fet d'aquest tema de debat un dels més concorreguts.
En parlar de la qualitat de l'ensenyament infantil, es debat en primer lloc sobre el paper de les autoritats educatives. La queixa més comuna entre els educadors: en primer lloc, la falta de places públiques a les escoles bressol que hi ha actualment; en segon lloc, que es vulgui arreglar aquest problema augmentant el nombre de nens per classe, en lloc de crear més classes i fer noves escoles. La qualitat de l'atenció a l'infant i a les seves necessitats individuals disminueix en els grups amb massa nens... D'una manera o altra, la majoria de participants parlen d'això.
Es protesta per la manca de conscienciació sobre la qualitat de l'ensenyament a nivell polític. I es recorda que, tot i que ningú no dubta que l'educació dels fills és responsabilitat dels pares, els polítics tenen l'obligació d'equipar la societat amb recursos educatius de qualitat, incloent-hi els 0-3 anys. Però es pensa que el 0-3 existeix gràcies a l'esforç dels professionals, no gràcies al suport de les administracions. No fa gaires anys que l'etapa 0-3 és reconeguda com a etapa educativa, i encara hi ha responsables d'ensenyament que quan parlen d'alumnes s'obliden d'incloure aquests nens, o que prioritzen la funció social d'aquest cicle (s'han de cuidar els nens perquè els pares treballen) sobre l'educativa.
També s'ha parlat del tema dels horaris. Referint-se als pares que demanen un horari més ampli a les escoles, els mestres entenen els problemes dels horaris laborals dels pares, però diuen que s'ha d'anar amb compte que l'escola no es transformi en un aparcament de nens. Els nens han de poder establir un bon vincle afectiu amb la família, relacionar-se amb el seu entorn natural, tenir temps per al joc lliure... Es pensa que s'ha de trobar el terme mitjà entre les necessitats laborals dels pares i les dels nens de no passar massa temps als centres. I que pares n'hi ha de tot tipus, els que realment no poden passar més temps amb els seus fills, i els que se'n despreocupen una mica. Si les escoles de primària no s'obren de 6 del matí a 8 de la tarda, perquè han de fer-ho les d'infantil? Es lamenta que els projectes de les autoritats educatives vagin en aquesta direcció. I que moltes llars d'infants estiguin entrant en la batalla dels horaris, a veure qui ofereix més serveis als pares, qui obre abans, qui tanca més tard..., donant prioritat a l'"atenció al client".
Com que la formació que dóna la família i la que dóna l'escola s'han de complementar, es diu que la qualitat millora quan hi ha un interès tant dels pares com dels mestres per tenir-hi un contacte fluid. Però es comenta que hi ha poca relació entre família i mestres, que sol haver-ne només quan hi ha algun problema amb el nen; que es podrien fer més reunions (es proposa que siguin més de dues durant un curs) i xerrades, més contactes a la sortida de l'escola, més festes i sortides comunes, participació a comissions o a les AMPA... Que els pares podrien informar-se més sobre el funcionament de l'escola, i els mestres donar-los més peu a fer-ho. Per contra, hi ha qui diu que els pares bàsicament s'han de dedicar a educar els fills a casa.
Ara bé, hi ha mestres que ens diuen que s'ha d'anar amb compte que els pares no interfereixin a la tasca dels mestres o no la respectin. Que els professionals de l'ensenyament són els mestres, i que de vegades la gent confon el poder opinar o la col·laboració amb el ser ja experts en la matèria.
Hi ha qui vota pel terme mig entre "una llar d'infants en què els pares acompanyen els seus fills/es fins a dins de l'aula i allarguen la seva estada en aquesta fins i tot una hora, fent que la mestra es vegi privada de realitzar les seves activitats amb llibertat", i "una altra llar d'infants en què els pares van a buscar els seus fills, diuen el nom de l'infant a través d'un intèrfon i el nen surt a la porta".
De tota manera, es troben a faltar més opinions de pares i famílies, en aquest Fòrum. Algun sí escriu concisament per donar suport a les reivindicacions dels professors d'infantil.
Parlant sobre com escullen els pares l'escola bressol per als seus fills, una mare/mestra explica: "No he triat la que té un pati més gran o la que fan més fitxes per a l'àlbum de final de trimestre. M'ha interessat més trobar mestres amb una bona dosi d'intel·ligència, amb les idees clares sobre la seva feina, i amb iniciativa."
També s'ha dit que és important vigilar que no es produeixin contradiccions pel que fa a l'adquisició de valors, actituds i normes en els nens; i és que no sempre coincideixen les idees sobre educació entre les famílies i l'escola.
El que es critica bastant és que encara molta gent deixi els nens/nenes en mans de cuidadors/es o no professionals. Això enllaça amb les crítiques a la proposta de decret que cita els anomenats centres de custòdia.
El tema de la poca consideració social dels mestres d'educació infantil també ha tret el cap: "Sóc mestra d'escola bressol, és a dir, per a moltes persones sóc una treballadora que es dedica a cantar, ballar, treure bolquers i poca cosa més." "Estem considerats com a companys de joc i vigilants de nens, sense dur cap mena d'objectius a terme." "Ens diuen: "Ensenyeu a enganxar gomets, quan acabeu la carrera us donaran com a diploma un paper tot enganxat de gomets." "No ens agrada la denominació guarderia." "No guarden res sinó que eduquem." "Aquest reconeixement ha de començar per part dels mateixos pares." "I pels companys d'altres etapes educatives." "La infravaloració es veu afectada també per la manca de suport de les institucions." Una mare opina: "És cert que les institucions us infravaloren, com infravaloren la majoria de feines que no són "productives" (i especialment si, a sobre, són "femenines"...)."
Un tema que ha sortit però poc: "Com facilita l'Estat la inserció de la dona en el món laboral, si no aporta llars d'infants públiques?"
Un altre: "Hi ha una mancança d'homes com a educadors d'Educació Infantil, especialment en l'etapa de 0-3 anys. Possibles causes: el poc reconeixement social de la tasca d'educador, la baixa remuneració, els prejudicis socials sobre el rol propi dels homes i les dones, la idea molt extesa que els homes gaudeixen de poca sensibilitat... Entenem que els homes són tan importants com les dones als serveis d'infància com ho són en general a la vida de l'infant."
_______________________________________________
forumglobal-cat mailing list
forumglobal-cat@forumglobal.org
http://www.forumglobal.org
|
