Vull manifestar el meu acord en totes les opinions que reforcen i reiteren la importància  de l'educació infantil com a inici de tota la construcció i desenvolupament de la persona. Així mateix voldria emfatitzar la responsabilitat d'aquells que tenen competències en la creació i articulació de les escoles infantils. M'explico: És clar que per raons socials i econòmiques avui, aquí la família,en qualsevol dels seus models, no és autosuficient per acomplir l'educació dels més petits, dels infants que alhora descobrim i sabem que són subjectes de drets -el de l'educació, per exemple- i subjectes amb competències a partir de les quals s'engega el fet educatiu. Així doncs, per autoregular-se  la pròpia societat necessita equipar-se amb el que anomenem sistema educatiu que "arriba" al 0-3; i d'altra banda  creix la consciència del dret a l'educació. La qüestió de fons es planteja en la tensió i encaix entre la necessitat i el dret. L'educació és desvirtuada quan s'instrumentalitza per la necessitat social  i oblida que el subjecte és qui i a qui s'educa. La disponibilitat de recursos adreçats a l'educació (alguns d'això en diuen sostenibilitat) per part dels qui governen sovint no indiquem més que el grau d'importància que li concedeixen. Aquesta és la responsabilitat dels polítics, cadascun segons el poder de què disposi, que sovint obliden.   Andreu Negre