| |
En el Fòrum en català, la majoria de les participacions han estat de professors i alumnes de Blanquerna (Facultat de Pedagogia i Ciències de l'Educació), des d'on es van preparar la presentació i els documents d'aquest Fòrum, així com des d'altres centres, i també de mestres d'escoles bressol de Catalunya.
En parlar de la qualitat de l'ensenyament infantil, es debat sobretot sobre el paper de les autoritats educatives. La queixa més comuna entre els educadors: en primer lloc, la falta de places públiques a les escoles bressol que hi ha actualment; en segon lloc, que es vulgui arreglar aquest problema augmentant el nombre de nens per classe, en lloc de crear més classes i fer noves escoles. La qualitat de l'atenció a l'infant i a les seves necessitats individuals disminueix en els grups amb massa nens... D'una manera o altra, la majoria de participants parlen d'això. També s'ha dit que potser on hi ha una manca de conscienciació sobre la qualitat de l'ensenyament és a nivell sociopolític.
També s'ha parlat del tema dels horaris. Referint-se als pares que demanen un horari més ampli a les escoles, els mestres entenen els problemes dels horaris laborals dels pares, però diuen que s'ha d'anar amb compte que l'escola no es transformi en un aparcament de nens. Els nens han de poder establir un bon vincle afectiu amb la família, relacionar-se amb el seu entorn natural, tenir temps per al joc lliure... Es pensa que les famílies han de delegar part de la responsabilitat educativa a l'escola, però no tota. Que s'ha de trobar el terme mitjà entre les necessitats laborals dels pares i les dels nens de no passar massa temps als centres. I que pares n'hi ha de tot tipus, els que realment no poden passar més temps amb els seus fills, i els que se'n despreocupen una mica. Si les escoles de primària no s'obren de 6 del matí a 8 de la tarda, perquè han de fer-ho les d'infantil? Es lamenta que els projectes de les autoritats educatives vagin en aquesta direcció.
Com que la formació que dóna la família i la que dóna l'escola s'han de complementar, es diu que la qualitat millora quan hi ha un interès tant dels pares com dels mestres per tenir-hi un contacte fluid. Però es comenta que hi ha poca relació entre família i mestres, que sol haver-ne només quan hi ha algun problema amb el nen; que es podrien fer més reunions i xerrades, més contactes a la sortida de l'escola, més festes i sortides comunes, participació a comissions o a les AMPA. Que els pares podrien informar-se més sobre el funcionament de l'escola, i els mestres donar-los més peu a fer-ho. Un participant diu però que s'ha d'anar amb compte que els pares no interfereixin a la tasca dels mestres o no la respectin. Un "pare de dos nois" explica la seva experiència amb l'AMPA, on diu que es tractaven massa temes menors, i amb els Consells d'Escola, on els temes eren massa administratius, i per això opina que els pares poden participar en alguna activitat extraescolar, festa... de l'escola, però que bàsicament s'han de dedicar a educar els fills a casa. En una intervenció es diu que es troben a faltar més opinions de pares i famílies, en aquest Fòrum.
Altres demandes dels mestres per augmentar la qualitat de la seva feina parlen de
- prou hores no lectives per a la preparació de les classes
- bones instal·lacions als centres
- un pressupost suficient, i prou materials i recursos
- àpats de qualitat als menjadors escolars
- formació continuada i permanent per als mestres
- personal ben preparat per a les estones de pati
- prou atenció social, psicològica i mèdica per als infants
- bons coneixements de psicologia, pedagogia, puericultura, etc.
...
És a dir, que es parla de "qualitat tant en els aspectes emocionals com materials".
Després d'unes quantes intervencions en aquesta línia, una participant va escriure dient que sembla que els mestres es preocupin més del seu benestar que de la qualitat de l'ensenyament que reben els nens. Li van respondre que lluitar contra les aules massificades, a favor d'escoles més espaioses, o perquè els nens no siguin massa hores seguides a l'escola, es fa en benefici dels nens. Les millores en les condicions laborals dels mestres i les millores en l'atenció als nens es barregen...
Hi ha mestres que opinen que un dels objectius de l'etapa 0-3 és que els nens es vagin preparant per a les etapes posteriors. Altres creuen que això no és ni ha de ser així, que a l'escola bressol es treballen les capacitats, les habilitats, els hàbits..., però que no es transmeten coneixements com es farà més endavant.
Hi ha intervencions que criden a la mobilització dels ensenyants per fer sentir la seva opinió sobre el tema, i es parla (per exemple des d'una intervenció del sindicat CCOO) d'iniciatives per unificar forces, així com de la implicació dels pares i mares que també estiguin per una educació pública de qualitat.
El tema de la poca consideració social dels mestres d'infantil també ha tret el cap: "Sóc mestra d'escola bressol, és a dir, per a moltes persones sóc una treballadora que es dedica a cantar, ballar, treure bolquers i poca cosa més." "Estem considerats com a companys de joc i vigilants de nens, sense dur cap mena d'objectius a terme." "Aquest reconeixement ha de començar per part dels mateixos pares." "La infravaloració es veu afectada també per la manca de suport de les institucions."
* * * * *
En el Fòrum en castellà, la majoria de les participacions han estat d'alumnes d'escoles de tot Espanya, des de 3r de Primària fins a 1r d'ESO (de 8 a 13 anys), que estan participant amb les seves classes en una sèrie d'activitats amb el grup edebé.
Si t'interessa llegir un extracte de les intervencions del Fòrum en castellà, entra a
http://www.forumglobal.org/cast/ y vés a la participació "Estado del debate "Calidad en la enseñanza infantil en el ciclo 0-3 años".
_______________________________________________
forumglobal-cat mailing list
forumglobal-cat@forumglobal.org
http://www.forumglobal.org
|
