| |
La majoria de les intervencions ens parlen de llengües minoritàries que conviuen amb una de majoritària. Els conceptes que més es repeteixen en parlar de les llengües minoritàries són la "riquesa", l'"enriquiment" cultural que ens donen. Llavors, "igual que intentem preservar les espècies animals i vegetals en perill d'extinció, hauríem d'intentar fer el mateix amb les llengües minoritàries". Igualment són constants les crides al "respecte", la "tolerància" i la "convivència".
També la idea que l'important és comunicar-se: "A mi m'encanta la meva llengua materna. Però si vull comunicar-me, faré tot el possible perquè m'entengui la persona que tinc al davant." "L'important és que tots ens entenguem, que cadascú pugui expressar-se en la llengua que consideri més convenient sense obligar que l'altra persona li contesti en la mateixa llengua."
I els problemes, d'on vénen? Segons molts/es participants, de les mentalitats, individuals i col·lectives:
" Si la llengua separa, el problema no és la llengua, sinó el que posa distàncies amb el seu ús."
"... l'integrisme d'alguna de les parts. Molt probablement si intentéssim veure tot el que té de bo el multilingüisme se'ns dissiparia qualsevol idea d'intolerància en aquest tema."
"Com més ens mirem el melic, més raons tenim per donar peu a aquests problemes de convivència."
"La llengua oficial actua a vegades com els seus governs. Si pot guanyar la batalla la guanya encara que sigui passant per sobre de les altres llengües. Potser és inevitable que una llengua sigui més forta, més coneguda, però no per això les altres llengües han de deixar de parlar-se, ni de cuidar-se i potenciar-se."
"El problema és que hi ha gent que no vol entendre, ni entendre's, ni ser entesa."
També hi ha qui parla de la responsabilitat dels polítics:
"El bilingüisme és més un problema polític que no té transcendència en la població. És una estratègia política que treuen a la llum quan els interessa." "Els polítics han convertit el tema lingüístic en un problema. Tu pots viatjar a la Xina i entendre't amb les persones si mostres interès."
En el cas concret del català, se ha debatut sobre el passat recent i sobre el present:
"Va esser molta gent la que va fer possible que el català fou ensenyat a les escoles."
"Si totes les llengües que es parlen a Catalunya gaudissin de la mateixa categoria lingüística, podríem parlar de convivència. El català encara avui ha de sofrir les conseqüències d'una societat diglòssica."
"Sí que hi ha un problema quan vols exercir els drets lingüístics com a català (...) al notari (...) o a l'Administració de Justícia."
"Trobo fantàstica la idea que dues llengües puguin conviure per igual en un mateix territori. Però crec que això és una utopia, no pot tenir lloc. Sempre hi haurà una llengua dominant i una llengua dominada. Per això és gairebé imprescindible la discriminació de la llengua dominant si es vol conservar la llengua dominada. D'aquesta manera funciona la normalització lingüística."
"Quina sort, aquí no han d'estudiar en català. Aquí tot és més fàcil. Mama, si us plau, demana el trasllat."
Un altre punt de vista diferent: "Si considerem com un problema que algunes llengües desapareguin i altres prevalguin, sí que tenim un seriós problema, ja que per la seva mateixa evolució, segurament algunes desapareixeran i podran aparèixer d'altres. El problema rau en si se sent aquesta pèrdua com a pèrdua de la pròpia identitat cultural. No hi ha pèrdua (...)."
En algun caso es parla d'altres llengües no d'Espanya sinó d'Amèrica del Sud: "(La diversitat lingüística) no tan sols és un problema, sinó un endarreriment. A Guatemala existeixen 22 llengües, la majoria és derivada del maia. La nostra constitució reconeix aquesta diversitat i la promou, tanmateix oficialitzar-les seria gairebé impossible pel que fa a la pràctica."
Un altre punt de reflexió és el fet que "la globalització no ha de significar l'empobriment duu a la força d'uns." Què expliquen els participants sobre el contacte entre la llengua dels seus països i l'anglès?
"Cal tenir coneixements d'Anglès per moure't pel món. Està bé l'ensenyament, però de qualitat, d'Anglès (...) a la secundària. Conec escoles on es fa molt bé, i d'altres que no."
"Com a professora d'una llengua majoritària com l'anglès, sóc ben conscient de la importància de difondre al més possible les llengües que no gaudeixen de tant de prestigi."
"A Yucatán, Mèxic, tenim com a llengua pròpia el maia, i no cal dir-ho, el castellà... Resulta que el maia és (poc) parlat avui dia. Els meus fills estudien a una escola bilingüe, el 50% del temps de classe se'ls parla en anglès. En fi, que hem adoptat com a segona llengua l'anglès i sense proposar-nos-ho estem fent fora la nostra pròpia... No m'havia adonat de la importància de mantenir viva una llengua minoritària."
"A Veneçuela és fonamental manejar com a segon idioma l'Anglès, això es deu a la proximitat que hi ha amb els Estats Units, a més de les negociacions de productes entre ambdós països. Ser bilingüe o manejar diferents
idiomes depèn de les exigències de cada societat."
Per acabar, tornem al títol d'aquest fòrum: "La convivència lingüística és el tipus de problema que termina donant més satisfaccions que perjudicis." "La convivència lingüística és possible. No és senzilla. Implica un aprenentatge. El més difícil són les relacions humanes. I també el més fascinant."
_______________________________________________
forumglobal-cat mailing list
forumglobal-cat@forumglobal.org
http://www.forumglobal.org
|
