| |
Com es comparteix la responsabilitat de l’educació entre la família i l’escola ?
La pregunta mira al present però apunta al futur perquè hi veu un repte al que cal fer front amb gosadia, realisme i intel.ligència.
La meva reflexió s’estendrà en tres pistes:
1.-Com veig, a la llum de les investigacions actuals, la realitat del present en la relació família escola . S’està compartint realment en el dia a dia la responsabilitat de l’educació?
Sempre la família ha estat la responsable máxima ...però avui com es viu aquesta responsabilitat última?
2.-El canvi cultural que estem patint, que modifica aquesta relació i la fa cada vegada més difícil, però alhora més essencial.
Es tracta de fer una petita anàlisi de les coordenades que marquen l’entorn de responsabilitat compartida família/escola.
3.-Esboç de línees operatives de futur per a optimitzar l’eficàcia i els recursos emprats per familia, escola i l’Estat en el camp educatiu.
______________________________________________
1.-El moment actual: la relació de responsabilitat compartida entre família i escola.
El dia 9 de febrer la Vanguardia publicava un article sobre un estudi de la UB que atribuia el fracàs escolar a la falta d’atenció familiar. Molts estudis venen a confirmar això: la família cada vegada més té un pes fonamental en l’èxit educatiu i en la trasmissió de valors, però alhora cada vegada està més desorientada i no sap com fer-ho. Ha canviat el temps possible de dedicació als fills, el paper de la dóna,el planteig de les hores de lleure, i la mateixa configuració de la família-clàssica. Tot plegat fa que aquesta ja no actui, com abans, com a el pal de paller que tradicionalment ha estat. Els gran referents s’esvaeixen en un món plural i crític. Les seguretats absolutes es relativitzen des de tots els àmbits. No hi ha temps, anem amb masses presses. Mentrestant suportem agraïts les invasions dels mass media en el petit reducte íntim de la llar i oferim al sagrari TV més de tres hores diaries del nostre temps.
La conseqüència és clara: desorientació i una certa delegació de les funcions própies de la família. Solem passar la responsabilitat a l’Estat o a la mateixa escola: són les institucions que han de vetllar per la qualitat de l’educació, “ells són els profesionals” i , mentrestant, deixem confiats que la TV faci de cangur habitual del nostres noies/es.
Alhora i paradoxalment, no hi ha prou confiança, ni una suficient implicació amb l’escola. Ja no es creu gaire en el mestre. El seu paper és qüestionat sovint. Veiem, amb por, la creació de línees paraleles, i una tendència a diferenciar funcions clarament distintes, fragmentàries i, fins i tot, contradictóries.
Actualment els nens/es assisteixen a l’escola desprovistos del suficient recolzament familiar. Això es reflexa no només en situacions concretes com la necessària ajuda que els pares han d’oferir als fills en els seus deures escolars, sinó que va més enllà i debilita factors interns més profunds.
L’Estat intenta paliar el problema abocant més recursos i procurant una major atenció a la diversitat. Mai s’havien invertit tants recursos en l’educació... però alhora mai havíem estat tant preocupats pels resultats. Això ens porta a pensar que encara calen més recursos i persones.
Tot plegat em fa pensar que en la actual relació familia/escola quelcom important falla: els pares han delegat les seves funcions, però alhora són hipercrítics amb el sistema educatiu i amb el paper dels professionals. L’escola ja no és un referent educatiu com ho era abans. A més a més hi ha una invasió dels Mass Media subtil, però poderosa, que ens sobrepassa i escombra no sabem ben né cap a on.
Davant aquest panorama quines són les urgències més immediates ?
Cal analitzar bé el canvi cultural i el camí en el que ens està introduïnt. Només així intuirem i ens avançarem donant les respostes adients!
2.-El canvi cultural que estem patint:
Podem afirmar que estem en un canvi d’Era. Els esquemes tradicionals estan trontollant per tots costats. Els canvis es succeeixen d’una manera vertiginosa. Avui cada any que passa tenim més informació disponible que en tota la resta de la història de la humanitat. Entrem a la societat de la informació i del coneixement. L’accés al saber va molt més enllà de l’escola, i fins i tot del llibre... Les influències que tenen sobre l’infant la família, l’escola i la societat (mass media, ambient global) han canviat radicalment. La interrelació i la globalització semblen camins irreculables.
Seguint les la guia de Joaquín García de Dios (expert en el tema educatiu i en escoles de pares, director de la revista "padres i maestros"), en una conferéncia a un centenar de directors d’escoles d’iniciativa social, deia que avui la influència de l’escola en la formació del nen/a, com a persona, vindria a ser d’un 10% (certament és una institució que ha perdut capacitat d’influència) mentre que la família seria d’un 30%. Evidentment són apreciacions globals... però que tenen un fons que ens importa molt: l’escola, i altres institucions (entre elles l’església) perden capacitat d’influència, mentre que altres la mantenen i fins i tot la recuperen. Les darreres estadístiques sobre la juventut espanyola de la Fundació Santa Maria van en aquesta línea. En concret els resultats ens demostren que allò que importa més als joves d'avui és la familia(70%) seguit dels amics (59%)... i en últim terme estaven la religió (6%) i la política(4%) .
La família importa i compta per als joves, i molt més pels nens/es però la família delega o no sap com intervenir... En mans de qui queda la formació dels nostres fills/es?
Aquí ve la resposta que ens ha de fer pensar: l’ambient social, que inclou un conjunt de factors: TV, mitjans de comunicació, grup d’amics, barri ...
Qui controla tot això ?
Qui fa de filtre educatiu de la TV dels nostres infants ?
Ho dic, amb una certa esgarrifança, són empreses amb criteris exclusivament comercials o institucions llunyanes a la sensibilitat educativa.
3.-Pistes de futur :
Cal recuperar el paper de la família com a eix estructurador de valors. Cal que aquesta trobi el suport de l’escola i viceversa. Per això caldrà reforçar, donar seguretat, formar als agents familiars.Tant a l’escola com a la família.
Hi ha desorientació, però també hi ha ganes, i sobretot hi ha necessitat. Cal donar als pares eines per poder contribuir eficaçment a l’educació dels seus fills/es. Els temps que tenen el poden optimitzar fent us d’una bona pedagogía.
Què es pot fer?
1.-Potenciar les línees de col.laboració entre la familia i l’escola. En aquesta línea el SEC està endegant una iniciativa molt interessant. A la meva escola s’està fent una experiéncia molt enriquidora en aquesta línea de formació de pares. L’APA i participa i ho dinamitza com a un dels seus projectes prioritaris. Actualment hi ha moltes famílies que demanen una major formació i volen col.laborar estretament amb l’escola. És doncs una camí possible!!
2.-Des dels mitjans pùblics cal :
-Reforçar el control dels programes accessibles als nois/es per a que aquests tinguin els valors humanitaris i socials que poden contribuir a una societat millor.
Realitzar programes que reforcin l’acció dels pares com a educadors dels seus fills/es. Evidentment han d’estar fets amb profesionals que els facin atraients i divertits. Aquesta seria una bona inversió!
_______________________________________________
forumglobal-cat mailing list
forumglobal-cat@forumglobal.org
http://www.forumglobal.org
|
