| |
Per tal d'introduir el tema d'aquest Fòrum, parlem primer de les funcions que tradicionalment han estat atribuïdes a cadascun dels actors socials de la nostra pregunta, la família i l'escola.
Dins de la família, l'aprenentatge es basa en la repetició de models representats pels pares i/o familiars, que inculquen als seus fills una formació moral dins la qual s'inclouen principis, però també prejudicis; és dins el nucli familiar on els nostres nens i nenes, immersos en un ambient d'afectivitat, aprenen (o haurien d'aprendre) normes de socialització com ho són parlar, vestir-se, netejar-se, conviure i compartir amb els seus semblants regles bàsiques que els permetran fer una primera distinció entre allò que es considera bo i dolent.
Per la seva part, l'escola tradicionalment s'ha presentat com una continuació de la família, on, sota un sistema rígid i programat, s'ensenyen, a part dels continguts curriculars, valors com el nacionalisme, la bona conducta, entre molts d'altres, que a la vegada també senyalen una continuïtat de l'esquema entre el bo i el dolent en l'alumne.
Durant les últimes dècades, el paper de la família ha canviat significativament per damunt del de l'escola; en aquest canvi han influït factors com la incorporació de la dona al món laboral, el nombre de membres a les famílies, l'increment dels divorcis, i amb això, la desintegració familiar, que han contribuït a fer que els nens i les nenes des de ben petits passin menys hores del dia amb els seus pares, temps que a la vegada ha estat ocupat per altres institucions, ja siguin escoles, guarderies o persones alienes a la família (mainaderes o "cangurs") i, fins i tot, en molts casos, pels mitjans de comunicació representats per la televisió.
Tots aquests canvis dins l'estructura social afecten la relació entre la família i l'escola, ja que els nens i les nenes assisteixen als col·legis desprovistos del suficient suport, i això es reflecteix no només en les situacions concretes com l'ajuda necessària que els pares han d'oferir als seus fills en els deures escolars, sinó que va més enllà, i debilita factors interns més profunds i que marquen a la vida de cada individu marcs de referència que compleixen la funció de guia moral a la vida.
Aquesta realitat ens porta a reflexionar i a qüestionar-nos: ¿sota quin tipus d'educació estan creixent les noves generacions, si l'activitat amorosa amb la qual els pares poden ensenyar als fills està sent substituïda pel rigor de les institucions?
La funció actual de l'escola davant aquest panorama encara un doble compromís, ja que substitueix en alguns camps funcions bàsiques anteriorment reservades al si de la família.
Permetre una actitud distant de la família davant els compromisos que té en la formació dels infants només pot contribuir a deteriorar les formes d'aprenentatge, ja que aquestes basen part de la seva eficàcia en la solidesa dels esforços familiars fonamentats en principis de realitat prou assentats.
La responsabilitat de la família i de l'escola ha de ser, per tant, un esforç compartit i sobretot un compromís mutu, que ha de sobrepassar factors econòmics, polítics i socials que solen allunyar-los del seu compromís natural com a formadors i guies de l'educació.
_______________________________________________
forumglobal-cat mailing list
forumglobal-cat@forumglobal.org
http://www.forumglobal.org
|
