Un estudi de la UB atribueix el fracàs escolar a la falta d'atenció familiar

El que més preocupa pares i fills és que tenen poc temps per compartir

Carol Biosca

BARCELONA

Un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) conclou que la família té un paper fonamental en la solució de les problemàtiques dels joves i la reducció del fracàs escolar. Segons es desprèn de l'informe, els mateixos pares i mares coincideixen amb mestres i professors i amb el col·lectiu de professionals que treballen amb la infància que la poca atenció familiar és la principal causa del fracàs escolar. Mentre que els pares, però, responsabilitzen en segon lloc els mestres, els mestres atribueixen el problema només a la família i a l'administració educativa.

L'estudi presentat ahir sobre les necessitats de la infància a la demarcació de Barcelona -infància entesa com el període que abasta dels 0 als 18 anys-, realitzat per la Facultat de Pedagogia per encàrrec de la Diputació, reforça aquesta idea en l'apartat que analitza les dificultats de la família en l'educació dels fills.

Pares, mestres i professionals que treballen amb infants i adolescents destaquen que el principal problema en l'educació dels fills és "la manca de temps dels adults per compartir amb els nens", va assenyalar la directora de l'informe, Violeta Núñez. Per la seva banda, els responsables municipals -l'altre sector enquestat- atribueixen el fracàs escolar a l'absentisme a les aules, també derivat indirectament de la poca atenció familiar.

Núñez va alertar, però, del perill d'atribuir tota la responsabilitat als pares, tenint en compte que en l'actualitat "la família assumeix la gestió de tota la problemàtica juvenil -habitatge, menjar, finançament dels estudis- pràcticament en solitari" i que "hi ha una gran desorientació sobre el paper que ha de fer "i el que s'espera que faci". En una societat en què cada cop més hi ha "un desdibuixament de les funcions", va indicar Núñez, "potser estem carregant el pes de tot allò en què no sabem què fer en la família". Aquest fet explicaria també la bona valoració que fan de la família tots els col·lectius enquestats, inclosos els nens i els adolescents, malgrat que reclamin una atenció més gran per part dels adults.

En aquest sentit, l'estudi destaca que "potser no es tracta de disposar de més temps, sinó d'una manera diferent de viure el temps disponible", alhora que aquest reclam de la presència dels adults posa de manifest que ja no existeix enfrontament intergeneracional i que "assistim a un retorn de les ideologies més paternalistes entorn de la infància".

L'altra cara de la moneda d'aquesta "laxitud" dels pares en les relacions amb els seus fills, va apuntar la directora de l'informe, és el fet que actualment permet que els joves puguin viure tant de temps a la llar familiar.