Sovint ens preguntem si es llegeix més o menys que abans. Una de les respostes més habituals és que llegim menys. Però, és un tòpic, o hi ha dades que ho demostren? Les estadístiques sembla que sempre donen uns percentatges més grans de lectura a l'actualitat que cinquanta anys enrere. Aleshores, quin és el canvi que percebem i ens indueix a aquesta pregunta?

Potser la resposta estigui en la gran competència que avui pateix el llibre respecte a èpoques anteriors. Abans el llibre servia, entre altres coses, per conèixer móns llunyans, costums diferents, civilitzacions exòtiques, etc. Tenia un paper fonamental per captar l'interès i la curiositat, i molts lectors es capbussaven en les pàgines impreses per deixar córrer la seva imaginació. Avui el paper central per evocar allò desconegut ja no l'ocupa el llibre. Hi ha mitjans molt més seductors i accessibles que competeixen per ocupar aquest lloc. Pensem en la música, la ràdio, el cinema, els ordinadors i, principalment la televisió. Tots aquests mitjans li treuen al llibre la seva anterior exclusivitat i, a més, consumeixen bona part del nostre oci i ens endinsen en móns diferents, amb la qual cosa, el temps de lectura es veu reduït considerablement. Aquest és el canvi que intuïm i contra el que alcen la veu no pas pocs defensors de la lectura.. La importància del llibre ha disminuït i el text escrit s'ha re-situat en un món en el que ha de compartir amb altres mitjans el seu paper central.

Imaginem, a efectes d'aquest debat, que les diferents opcions sobre el tema es centren en dues postures bàsiques: els que defensen els valors del llibre imprès davant l'ús d'altres mitjans, i els que creuen que la societat actual té al seu abast nous mitjans que permeten altres possibilitats en el tractament de la informació que cal tenir presents.

Els primers plantegen que amb la gradual desaparició de la paraula impresa, també desapareix la cultura fins ara organitzada precisament pel text escrit. La paraula, segons ells, conserva el saber acumulat durant segles de reflexió. El llenguatge verbal ha desenvolupat la capacitat d'abstracció que ha permès a l'ésser humà generar conceptes i distanciar-se del que és concret i purament material. Aquest llenguatge exigeix un esforç intel.lectual que presuposa la possesió d'un codi mitjançant el qual interpretar i interioritzar el món exterior.

Són conscients que la seducció de la imatge, avui, és infinita. Si pensem en la seva evolució fins als nostres dies, el seu imperi ha anat en augment: pintura, fotografia, cinematògraf, televisió, vídeo, Internet. Davant la monotonia de la lletra impresa, que exigeix temps i concentració, s'imposa la imatge, que és instantània, divertida, àgil. Sembla que el llenguatge icònic no necessita de l'adquisició d'un codi per interpretar els missatges, la qual cosa facilita l'acostament a aquest mitjà de qualsevol tipus de públic. L'esforç de veure no és el mateix que el de llegir - diuen - ni el de mostrar és el mateix que el de relatar.

Uns altres, els segons, postulen que a la societat actual l'univers discursiu és multidimensional i heterogeni. A través dels múltiples discursos que circulen diàriament amb les noves formes de mediació tecnològica, s'han fet visibles llenguatges que el text escrit havia obviat. Es refereixen als llenguatges del cos, de la gestualitat, de la iconicitat, etc. És a dir, els llenguatges no verbals. I tots aquests llenguatges han de ser estudiats i sistematitzats per poder reconèixer els seus elements, la seva gramàtica, les seves combinacions, la seva retòrica.. En definitiva, per comprendre -com a receptors i com a creadors - la seva intencionalitat i la seva capacitat persuasiva i manipulativa. Una veritable competència comunicativa ha d'abastar aquesta multiplicitat de llenguatges.

Diuen que de la mateixa manera que, en el seu dia, l'escriptura i, segles més tard, la tecnologia de la impremta va suposar una revolució que va canviar la forma d'accedir al coneixement, les relacions socials, les formes de treball i, al cap i a la fi, la mateixa concepció del món. Avui, les tecnologies de la informació i de la comunicació estan transformant el panorama actual. No n'hi ha prou a posar de manifest els inconvenients d'aquestes formes de representació no textual, ja que també tenen avantatges que seria absurd ignorar. Per altra banda, es posen de manifest les limitacions del text imprès en una societat abocada a la digitalització de qualsevol tipus d'informació. D'aquí que el més convenient sigui la comprensió i integració de tots els sistemes de representació de la realitat. Per a això cal re-pensar i re-situar els diversos llenguatges a la llum de les noves tecnologies i de les implicacions socials que suposen.