| |
Eduquem els nostres fills per entendre la Societat de Consum?
“Podem afirmar que vivim emmarcats i rodejats d’elements totalment innecessaris i superflus però realment és molt difícil renunciar a ells o plantejar-se la renúncia”. Aquesta afirmació d’un dels participants marca una mica la premissa a partir de la qual arrenquen la majoria de les intervencions: “El consum forma part de nosaltres. És una cosa intrínseca en la naturalesa de l’home del segle XX”, “Qui no consumeix no és perquè no vol, sinó perquè no pot” i per a molts és qüestió “d’adaptar-se o morir”.
Què incita al consumisme?
“Els mitjans de comunicació són els que inciten al consumisme a través dels anuncis; anuncis que milloren el producte i el fan atractiu”. “Comprem per publicitat i no per qualitat”. “Crec que els mitjans de comunicació (especialment la televisió) ens han fet consumistes i en aquest moment tenen ‘la paella pel mànec’”. Clarament, les intervencions dirigeixen els seus atacs cap als mitjans de comunicació i, molt especialment, cap a la publicitat, a la qual acusen d’actuar “destruint els valors establerts per la tradició i potenciant l’esperit que més s’ajusta al consum dels productes que anuncia”.
Tot i que la publicitat carrega la major part de les culpes, en aquest sentit el Govern tampoc es lliura de rebre certs atacs. Tots dos són acusats de manipular subtilment els consumidors, que inconscientment fan el que dicten la publicitat i el Govern. A més, hi ha qui pensa que si es vol donar alguna solució “els mitjans de comunicació de l’Estat haurien de participar en aquesta idea de forma preponderant”.
Malgrat tot, encara hi ha qui pensa que “qui té la culpa també som nosaltres, perquè ens deixem enganyar”.
Escola i família
A la majoria de les intervencions es coincideix a reafirmar la importància de la família i de l’escola de cara a ajudar els joves a “racionalitzar el consum”. Es diu que “és vital que la família ataqui contra el consum amb l’exemple” i que juntament amb l’escola s’ha de reforçar la idea de “Bé Comú”.
D’altra banda, hi ha qui posa èmfasi en la idea d’”educar en i no en contra del consum”, ja que inevitablement els pares es troben immersos en aquest consumisme. Per això mateix una de les participacions remarca que “hauríem d’ensenyar a consumir intel·ligentment els futurs consumidors, encara que només aconseguíssim que fossin conscients i que s’aturessin a reflexionar sobre el tema per tal que d’aquesta manera, mentre reflexionen sobre això, s’oblidin de comprar la “tonteria” de torn al Tot a 100 de la cantonada”.
Malgrat tot, hi ha qui escriu que “és molt fàcil culpar el sistema. Realment, els veritables culpables som nosaltres” i que “els pares i les escoles ens eduquen per consumir”.
Nadal i consum
El fet d’estar en plenes dates nadalenques també ha fet que moltes intervencions treguin el tema del Nadal relacionat amb el consum. Uns quants afirmen que “s’ha perdut el significat del Nadal”, d’altres afegeixen que “la solidaritat, en aquestes dates, és consumisme” i que “només ens movem per egoisme”.
Així doncs, segons les intervencions, estem en el si de la Societat de Consum; els mitjans de comunicació i, molt especialment, la publicitat són els principals elements que inciten a comprar i tenir. La família i l’escola han d’educar per entendre i superar el consum des del consum. Les dates nadalenques estan massa lligades a tot això.
_______________________________________________
forumglobal-cat mailing list
forumglobal-cat@forumglobal.org
http://www.forumglobal.org
|
