| |
Fa algun temps hagués pogut dir que jo mai acabaria desitjant tot el que des dels mitjans se'm presentava: objectes fantàstics, productes atractius, la possessió dels quals m'assegurava una vida, un estil de vida que em faria sentir millor. Però es fa cada vegada més difícil no entrar en aquesta dinàmica de consum per consum, d'adquirir el màxim de béns possibles que t'ajuden a fer de la teva vida quelcom més confortable. "Això és qualitat de vida", acostumem a dir. I aquesta "qualitat de vida" ha acabat per centrar-se en un poder adquisitiu més elevat de les persones.
Els mitjans, en aquest sentit, han estat importantíssims. A aquesta situació de "desig continu" no s'hi arriba sense el bombardeig incessant d'anuncis. Però el fet és que no tot s'acaba en l'emissió d'aquests seductors anuncis, sinó que en els últims anys la "persuasió" per a convertir-nos en consumidor ha inundat la pràctica totalitat dels programes televisius.
Ara ens podem preguntar si la televisió educa en sentit positiu o bé en un sentit negatiu. Encara que creguem que la televisió no ens educa, ho fa negativament sempre que la mirem. És una educació subtil, disfressada d'entreteniment, de "desconnexió després d'uan jornada conflictiva de treball".
_______________________________________________
forumglobal-cat mailing list
forumglobal-cat@forumglobal.org
http://www.forumglobal.org
|
