ENTREVISTA A ROSA MARIA PUJOL

Investigadora del Departament de Didàctica de la Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona, autora del llibre “L’Educació Cívica a l’Escola”, assessora de l’Institut Nacional del Consumidor, Coordinadora del Seminari Permanent d’Educació del Consumidor, amb el suport de l’Institut Català del Consum i el Moviment de Mestres Rosa Sensat.

QUI INFLUEIX MÉS EN L’ELECCIÓ DELS PRODUCTES O SERVEIS QUE CONSUMEIXEN ELS NOSTRES JOVES, ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ, ELS AMICS, LA FAMÍLIA, ETC. ?

És molt fàcil parlar d’una relació causa/efecte directa i dir que els mitjans de comunicació són els causants del consum dels nens, o que les famílies són les causants de determinats consums, jo crec que les coses a la societat no vénen per atzar sinó que són fruit d’una història, circumstància que genera determinats comportaments individuals però també col·lectius i com a conseqüència d’una situació que està íntimament lligada amb un model de desenvolupament que es va establir per superar una crisi econòmica a principi de segle, fruit d’aquest model sorgeix una societat de consum, en la qual s’han perdut valors d’èpoques anteriors i aspectes importants com la vida col·lectiva, per donar pas a d’altres com l’hedonisme, l’individualisme, el consumisme, que actualment són els valors predominants. Dins d’aquest context influeixen en l’elecció els mitjans de comunicació, la col·lectivitat, la família, els amics per imitació; per la qual cosa no m’atreveixo a dir quin de tots aquests factors té més pes, seria una mica esbiaixat dir que tota la responsabilitat és en un sol factor.

QUINS ASPECTES CONDICIONEN LA DECISIÓ DE COMPRA DELS NOSTRES JOVES, LA MARCA, LA UTILITAT DEL PRODUCTE, LA PUBLICITAT, EL PREU O ALGUN ALTRE?

Els nens petits reprodueixen el model dels adults, en aquesta edat influeix molt la imitació i aquesta es basa moltes vegades en la publicitat televisiva, o la moda que es genera en el context social determinat i els mitjans de comunicació.

QUINA ÉS LA PROPOSTA ACADÈMICA DE L’EDUCACIÓ PER AL CONSUM?

A aquest respecte hi ha tres posicions dins de l’Educació del Consum en l’àmbit acadèmic:

1) REFORMISTA: Es trata d’una tendència conservadora que diu que hem d’ensenyar-los que l’acte de consumir és un acte social, que hem d’ensenyar-los a comprar la millor llauna de tomàquet al millor preu però a més els hem d’ensenyar que aquesta llauna de tomàquet té unes repercussions socials de producció en el procés.

2) AMBIENTALISTA: Dins d’aquesta, els actes de consum estan relacionats amb el medi ambient, cal ensenyar-los com utilitzar els diners i optimitzar-los per tal de comprar la millor llauna de tomàquet i què hi ha al seu darrere, però a més les repercussions que té en el medi ambient, la producció, el consum i els residus, és la posició que avui dia està més en voga.

3) TRANSFORMADORA: Comença a sorgir aquest nou posicionament, en què el consumidor ha de conèixer una sèrie de bases per adonar-se que el consum és un acte íntimament relacionat amb el model de societat que tenim, amb les formes en què la humanitat organitza la producció, la seva relació amb la natura, i per tant, en aquesta posició, educar per al consum vol dir projectar cap a un estil de vida diferent tant individual com col·lectiu, en què els valors predominants es canviïn per uns altres.

En aquesta opció transformadora tenim posades més esperances, però és una construcció que encara no està concretada, que s’està construint des de diferents àmbits socials.

COM S’APLICA L’EDUCACIÓ DEL CONSUM DINS DE L’ESCOLA?

L’educació del consumidor, justament perquè està unida en un concepte col·lectiu, es pensa en funció de que és un tema global, jo sempre faig una pregunta als mestres, com podem convèncer un nen de la ciutat de Barcelona que a l’hora que li dóna la gana, obre l’aixeta i li surt l’aigua, que l’aigua és un bé escàs, universal i que és un dret de tothom? Ja que si només pretenem educar-lo perquè netegi la cisterna, perquè es renti les mans molt ràpid, perquè estalviï l’aigua al bany, en el fons no l’estem educant per a una acció transformadora, l’eduquem dient-li, tot va bé, l’aigua s’ha de racionar una mica i poca cosa més.

En aquests moments en què s’estan implantant els canvis conseqüents de la Reforma Educativa considero que és el temps adequat perquè a la formació inicial del professorat s’introdueixi una formació en aquest camp.

Afortunadament, la perspectiva d’escola està donant molt d’èmfasi al fet que els nens argumentin, aprenguin a discutir, parlin de manera col·lectiva les idees, aprenguin a prendre decisions i a valorar la seva importància. Crec que s’ha de tenir molt clar que l’escola no resoldrà el problema, però l’escola és un espai pel que passem tots, en el qual es poden treballar aquestes qüestions i tot això té un valor, llavors l’escola pot i ha de ser un punt de referència per abordar aquests temes.

QUÈ OPINES DE LES TENDÈNCIES PER CONCENTRAR EL CONSUM COM A EXCLUSIU DE LA TEMPORADA NADALENCA?

La preocupació cap al consumidor sol prendre especial importància quan ve Nadal, perquè és el símbol de l’expressió màxima del que és el consum, però aquesta preocupació és una procupació ximple si només la concentres en les compres nadalenques, perquè pots caure fàcilment en la idea que només vols educar per regular el consumisme, ja que som en una societat de tant benestar i tanta abundància que hom s’adona que s’ha de regular aquesta abundància, entre altres coses perque ja tenim de tot, però si es canvia la perspectiva i es considera la preocupació de l’educació del consumidor com una educació per transformar el model en què estem inserits, evidentment, no té sentit situar-la només a la campanya de Nadal, sinó al llarg de tot l’any, del dia a dia.