| |
Després de dues setmanes de fòrum arribem ja al moment de les conclusions. En aquesta intervenció hem fet una síntesi de les contribucions que hi ha hagut tant al debat català com al castellà, alhora que ens queden encara algunes preguntes pendents que us convidem a respondre en aquesta darrera setmana:
Les sèries de televisió sobre adolescents contribueixen a la seva formació?
Resum de les intervencions del Fòrum Global de L'Educació
Les respostes són força divergents. Ara bé, tothom coincideix en el fet que aquestes sèries influeixen, d’una forma o d’una altra, en els joves. Es dóna el fenomen d’identificació amb els personatges, els joves busquen allò que voldrien ser o fer. Es planteja, també, el tema de la Globalització, en aquest cas, televisiva. Moltes de les sèries que es consumeixen a Espanya i a Catalunya i, gairebé totes, les que arriben a Sud i a Centre-Amèrica, vénen dels Estats Units. Per tant, el model Nord-Americà és el que predomina a les programacions de les televisions.
En general es diferencia entre diversos tipus de sèries: unes que són bàsicament de riure (sit-coms, tipus "Plats Bruts"-TV3-), unes altres de caràcter més realista (algunes persones posen com exemple la sèries "Compañeros"-Antena 3-) i unes que tendeixen cap al Culebrot (molts posen com exemple de "Nada es para siempre" –Antena3-).
Quan surt el terme educació, també hi ha força opinions diferents. Uns diuen que aquestes sèries eduquen, però d’altres destaquen els interessos comercials de les cadenes.
"Les sèries no neixen de la voluntat expressa d’educar, sinó que pretenen entretenir"- es diu en una intervenció. Entretenir, distreure... és un dels punts on la majoria de les intervencions convergeixen. Per damunt l’objectiu d’educar hi ha la intenció d’entretenir.
Es parla, pel que fa a continguts, de la repetició de l’anècdota de "La Ventafocs" de Perrault, de missatges enganyosos, repetitius, irreals, superficials, però també consideren que, algunes sèries, tracten temes quotidians i actuals. De totes maneres, es parla d’una deformació, en major o menor grau, de la realitat.
La sèrie que més cops apareix a les diferents intervencions és la de "Compañeros" i la de "Nada es para siempre" (les dues d’Antena 3). Mentre la primer és considerada com una sèrie que tracta qüestions de la vida quotidiana, l’altra és considerada superficial.Es considera que les sèries de televisió poden donar una visió falsa de la realitat als joves. El director de la sèrie diària "Al salir de clase" de Tele 5, explica que quan es plantegen el continguts de la sèrie "no pretenen donar respostes sinó formular preguntes".
Arran d’aquesta opinió generalitzada es plantegen dues solucions: des de l’àmbit escolar es proposa l’opció de fer-les servir a l’aula, amb l’objectiu de fomentar uns usuaris crítics i creatius. Des del punt de vista de la família, es planteja que els pares no han d’adoptar una actitud de rebuig davant les sèries que miren els seus fills i filles, sinó que han de veure-les amb ells i comentar-les.
A partir de totes les intevencions es plantegen un seguit de qüestions com ara:
La Globalització fa que els joves de diferents països del món comparteixin els mateixos estereotips (especialment els marcats per Estats Units)?
Les cadenes públiques haurien d’assumir la responsabilitat de difondre sèries més educatives?
L’escola hauria ensenyar als joves cultura audiovisual?
S’ha de reivindicar un altre tipus de televisió?
Quin és el paper dels multimèdia?
_______________________________________________
forumglobal-cat mailing list
forumglobal-cat@forumglobal.org
http://www.forumglobal.org
|
