| |
He llegit les aportacions que fins al moment hi ha penjades a l'espai, i comparteixo amb la majoria dels qui han escrit aportacionsque hi ha, com en tots els productes, sèries bones i no tan bones, però jo he recordat que fa bastants anys havia llegit un llibre de Delibes, no recordo el nom, on un nen explicava des de la seva infantesa a Castella, fins a la joventut, crec que en un internat de Zaragoza, la idea que tenia de la realitat, dels adults que l'envoltaven. Jo, en aquells moments, ja era mare, però em va encantar. Era una visió coherent d'un nen. Ara bé, van fer la pel·lícula i tots aquells pensaments en primera persona, des d'un nen, eren ridículs des de la perspectiva objectiva de la pel·lícula. Aquells pares tan durs, tan absents, només podien existir en la ment d'un nen, no podien tenir personalitat autònoma fora d'aquest pensament, sense fer-se totalment ridículs...i em vaig sentir decebuda.
I, en les sèries de TV, crec, que estan pensades des de la visió deformada del jove, però que es pot utilitzar aquesta visió perquè els arribin missatges, que d'altra manera no escoltarien, que serien pura repetició d'allò que senten els pares.
Per tant, crec, que aquestes sèries poden i han de ser útils per a la formació dels joves.
Anna Piñero i Prat
_______________________________________________
forumglobal-cat mailing list
forumglobal-cat@forumglobal.org
http://www.forumglobal.org/mailman/listinfo/forumglobal-cat
|
