Aportació del director de la sèrie: “Al salir de clase” (Sr. Toni Sevilla)

Davant la pregunta: influeixen les sèries de televisió en els joves? Només és possible una resposta: per descomptat que sí. Si ens fixem en sèries de televisió amb molt d’èxit, podrem comprovar com efectivament, els joves espectadors reben la influència de les poderoses sèries juvenils.

Un primer enfoc, ens dóna peu a comentar que un possible pentinat d’una determinada actriu en la sèrie (el cas d’una de les protagonistes de Friends) causa veritable sensació, tranformant-se automàticament en moda a seguir en tot Estats Units, o com en l’exitosa sèrie de “La Ley de los Ángeles” (amb temes relacionats amb un despatx d’advocats) es va produir un fenòmen curiós: durant els primers 5 o 6 anys d’emissió hi va haver un augment d’inscripcions en les facultats de dret. Però l’anàlisi no s’ha de quedar només en la forma, també cal tractar el fons. A l’establir uns personatges que s’enfronten a nous desafiaments, que pateixen o s’alegren segons les situacions, es produeix el fenòmen de la identificació. Els espectadors veuen en el personatge allò que ells no poden ser. Frases com: “m’agrada la seva valentia, no té por de res”, són freqüents i demostren fins a quin punt els agradaria ser com ells. Per tant, les sèries de televisió serveixen a l’espectador de mirall on reflectir les seves inquietuds i a la vegada veure’s reflectits en elles. Els problemes dels protagonistes es transmeten als joves d’una forma imparable. En el nostre cas, “Al Salir de Clase” al ser una sèrie d’emissió diària ofereix a l’audiència una continuïtat en el dia a dia dels nostres protagonistes. El que succeeix a les trames es comentat pels joves seguidors, des de intentar averiguar què els hi passarà en el futur, fins a alegrar-se i patir en les situacions que els toca viure.

Un cop aclarit el tema de si influeixen o no les sèries juvenils, l’assumpte a tractar és fins a quin punt? Un dels principis bàsics de la televisió és la seva part formativa. Les sèries de televisió han de tractar el major nombre de temes possibles. Aquí el ventall és molt ampli i a la vegada una mica perillós. És a dir, com reflexar el tema del sexe quan l’audiència estimada és a partir dels quatre anys? Més que diferenciar què és el que està o no està admès dins les trames, més que enviar un missatge de cara a l’audiència amb el què és o no és correcte, es tractaria de formular quelcom diferent. No es tracta de donar respostes, sino de formular preguntes.